El Cesid alertava després del 23 - F que una DUI a Catalunya provocaria la intervenció de lexèrcit | J . G | Madrid | Política

elpuntavui.cat · Feb 26, 2026 · Collected from GDELT

Full Article

El 9 de març del 1981, pocs dies després del 23-F, el Cesid (Centre Superior d’Informació de la Defensa) va emetre un informe sobre l’“amenaça interior” i el va remetre al president de la Junta de Caps d’Estat Major, l’actual Jemad. El document –desclassificat aquest dimecres– alertava de la possibilitat que una declaració unilateral d’independència (DUI) a Catalunya o el País Basc provoqués la intervenció de les forces armades. Segons l’informe, el març del 1981 a Catalunya “el separatisme violent no assoleix una gravetat preocupant”, però la conflictivitat podria provenir “del nacionalisme català no revolucionari” amb actuacions “des de les mateixes institucions autonòmiques, o consentides per elles” que puguin “enfosquir les relacions entre l’Estat i la comunitat autònoma”.El document identificava tres fonts d’aquesta suposada amenaça interior: els “grups separatistes, revolucionaris o involucionistes”. Concloïa que, malgrat la crisi d’aquell moment, no era “probable” que tingués lloc “un procés revolucionari clàssic”.En canvi, sostenia que “el separatisme” representava “l’amenaça interna més important”, especialment al País Basc, on Herri Batasuna i Euskadiko Ezkerra van obtenir el suport del 15,2% del cens electoral en les eleccions del 1980, tot i que “només el 22,4% dels votants d’aquestes opcions es mostren partidaris de la lluita armada”.Pel que fa a Catalunya, sostenia que “el separatisme violent” no assolia “una gravetat preocupant”, i grups com ara el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) “tenen molt poc suport popular”.Segons l’informe, aquell 1981 a Catalunya “el problema del separatisme violent no assoleix una gravetat preocupant de moment”, i els grups que propugnen la lluita armada “disposen de molt poca militància”. Així, recollia que les consultes electorals “han demostrat un suport popular escàs a les forces polítiques d’ideologia separatista revolucionària”.En tot cas, advertia que al País Basc i a Catalunya “es podrien originar fets i actituds separatistes susceptibles de provocar una decisió del govern en relació amb algun tipus d’intervenció de les forces armades”. Entre les hipòtesis cita “una actitud insurgent de masses populars numèricament importants”, una “actitud de desobediència civil prou generalitzada” i un “acte de declaració unilateral d’independència (DUI) o actitud similar en l’àmbit local”. També “un salt qualitatiu i quantitatiu en l’activitat terrorista que doni pas a la guerrilla”.El document també apunta que el separatisme violent gallec “té poc eco”, tot i que “pot constituir una amenaça potencial a molt llarg termini”, i que a les Canàries el grup armat MPAIAC roman “gairebé inactiu”. Al País Valencià i a Andalusia, hi afegeix, “les tendències separatistes són molt minoritàries i no tenen suport popular”.