Brussel · les desaccelera les polítiques ambientalistes i suavitza la normativa

elperiodico.cat · Mar 1, 2026 · Collected from GDELT

Full Article

6 Es llegeix en minuts Guillem Costa Periodista Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad ver + Barcelona 01 de març del 2026. 02:23 En la segona legislatura d’Ursula von der Leyen, l’empenta a les polítiques ambientals s’ha vist lleugerament frenada a Brussel·les. Aquest gir no suposa una derogació del Green Deal (Pacte Verd) firmat el 2019, però sí implica calendaris més llargs, més excepcions, llindars més laxos i normes que canvien de to per donar més marge als estats en matèria mediambiental. En molts casos, les rebaixes s’aborden de cara a arribar a un objectiu similar, però de "manera més realista", assenyalen des de la Comissió Europea (CE). En d’altres ocasions, se suavitzen algunes directives. ¿Com afectaran a Espanya totes aquestes flexibilitzacions? Diverses veus científiques i ambientalistes adverteixen que, davant menys pressió regulatòria de la UE, podrien arribar decisions dels ajuntaments i governs autonòmics que es tradueixin en un augment de la desprotecció del medi natural. A més, avisen que la legitimació per retardar la transició ecològica pot posar en risc serveis bàsics aportats pels ecosistemes naturals –regulació tèrmica i hídrica, pol·linització, protecció del terra i de la costa– que sostenen l’economia local i que redueixen costos futurs. En les últimes setmanes, les principals organitzacions ecologistes estatals han traslladat ja a la CE la seva "màxima preocupació" per la "pèrdua de garanties" en diversos assumptes relacionats amb el medi ambient. AIGUA. La modificació de la directiva marc de l’aigua és una de les patates calentes que Brussel·les té ara mateix sobre la taula. Les organitzacions reclamen la comissària europea de Medi Ambient, Jessika Roswall, que no impulsi canvis en aquesta directiva. En concret, la suavització plantejada per Europa suggereix aplicar més exempcions a empreses que pretenguin posar en marxa nous projectes miners que puguin afectar les masses d’aigua. "A Espanya, això pot significar l’avenç de l’obertura d’una mina de liti al costat d’una àrea protegida a Càceres i l’acceleració de diversos plans a Andalusia", apunta la biòloga Julia Martínez, directora tècnica de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua. "També es pretén alterar la directiva per flexibilitzar el principi de no deteriorament de l’aigua, cosa que facilitaria l’aprovació de projectes que amenacen l’estat dels aqüífers i els rius", adverteix. "Amb el redactat actual, aquests plans exigeixen uns requisits molt exigents que ara es podrien rebaixar", afegeix. Martínez remarca que els nous paquets legislatius que es presenten, en teoria per a "simplificar i reduir càrrega administrativa", impliquen la desregulació d’alguns aspectes claus per a la defensa del medi ambient: "A més, es realitza a través d’un procediment ràpid que no concorda amb el procés necessari, de gairebé quatre anys de debat, per canviar una directiva". En matèria hídrica, el reglament d’aigües residuals, més exigent que l’anterior, sí que es manté intacte de moment. FITOSANITARIS. Poc després que la nova Comissió comencés a governar, es va posar en pausa el reglament sobre l’ús sostenible de fitosanitaris i altres pesticides. El text que s’havia consensuat obligava a reduir aquests productes químics de manera dràstica el 2030. Però el bloqueig polític va impedir que tirés endavant. Ara, malgrat que les entitats en defensa del medi ambient i els científics ho reclamen per reduir els impactes de l’agricultura sobre els ecosistemes, no hi ha una nova data per tornar a abordar el tema a Brussel·les. HÀBITATS I ESPÈCIES. Europa ha anunciat recentment l’abandonament dels projectes LIFE, que han permès per exemple recuperar el linx ibèric, com a programa independent de cara al 2028-2034. Totes aquestes accions de conservació s’absorbiran dins d’altres fons i se’n retallarà el pressupost. En paral·lel, el 2025, es va oficialitzar la rebaixa del grau de protecció del llop europeu i encara no s’han mobilitzat fons econòmics per sustentar el Reglament de Restauració de la Natura. ¿En què poden traduir-se aquests canvis a Espanya? "Tenim la biodiversitat penjant d’un fil i aquestes relaxacions donaran força a molts sectors a l’hora de pressionar als governs perquè no treballin en favor del medi natural", reflexiona Cristina Sánchez, presidenta de la Xarxa de Conservació de la Natura (XCN). "Aquestes rebaixes perjudicaran l’equilibri dels ecosistemes i castigaran la ciutadania perquè perdrem serveis ecosistèmics: els hàbitats i les seves espècies contribueixen a mitigar inundacions, a depurar l’aigua i a emmagatzemar carboni", exposa Sánchez. "Segurament són mesures que perjudiquen a més gent de la que beneficien", afegeix. Posa l’exemple del debat sobre la protecció de l’anguila: "A Catalunya es donen cada any 160 llicències per poder pescar anguiles. Per 160 llicències, ¿no es pot aprovar la protecció d’una espècie que beneficia els ecosistemes que tots gaudim?". En les últimes setmanes, ha crescut la preocupació per la possible modificació de la directiva d’aus i les ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus), que es comencen a debatre, de manera informal, al cor d’Europa. DESFORESTACIÓ. El Reglament sobre Productes Lliures de Desforestació (EUDR) per a grans i mitjanes empreses va entrar en vigor el 31 de desembre del 2025. En canvi, les petites empreses tindran un any addicional per adaptar-s’hi. La normativa obliga les companyies a demostrar que certes matèries primeres i productes que es venen o que s’exporten a Europa no procedeixen de terres desforestades o degradades i que s’han produït legalment. El seu objectiu és mirar de reduir al mínim possible la contribució de la Unió Europea a la desforestació mundial. PLÀSTICS. En matèria de residus, la majoria d’objectius es mantenen, però, pel que fa al 10% d’envasos reutilitzables exigits el 2030 a les distribuïdores, s’exclouran categories senceres com la llet i els lactis, el vi i derivats, els aromatitzats, els fermentats i els esperitosos. Hi haurà també exempcions per mida i per territori: si el distribuïdor té una superfície de venda menor als 100 m2, no haurà de complir el percentatge d’envasos reutilitzables. El mateix passarà en illes petites i àrees rurals que tinguin una baixa densitat de població. COTXE ELÈCTRIC. Al desembre, la CE va suavitzar el veto als cotxes de combustió a partir del 2035: s’exigirà als fabricants que compleixin un objectiu del 90% de reducció d’emissions de tub d’escapament en lloc del 100% que es va anunciar. El canvi inclou una moratòria a Alemanya i als principals fabricants per poder vendre vehicles híbrids endollables i d’autonomia estesa després del 2035. "Aquesta decisió no es pren perquè el medi ambient no sigui important, sinó per la posició de les empreses", destaca Enric Pardo, portaveu de l’organització Renovem-nos. "Quedarà un petit marge per construir cotxes de combustió que siguin de gamma alta, però el recorregut cap al vehicle elèctric es manté malgrat aquest titular que satisfà alguns sectors", conclou. ENERGIES FÒSSILS. Pel que fa a les renovables, Europa no preveu retrocessos rellevants. "La descarbonització ja no és una qüestió ambiental, sinó de seguretat, economia i model industrial", considera Pardo. Sí que s’han obert certes bretxes per suavitzar el camí cap a l’objectiu, inalterable de moment, de la neutralitat climàtica el 2050. En primer lloc, es permetrà comprar drets d’emissions a tercers països. A més, no es descarta modificar el percentatge de reducció d’emissions per al 2040, que ara és del 90%. Sobre aquest repte, es donarà llibertat als països a l’hora de determinar com contribueix cada sector de la indústria a l’objectiu. CONTAMINACIÓ. Notícies relacionades Aquest assumpte, juntament amb el full de ruta per deixar de dependre de les energies fòssils, es manté tal com estava previst. A partir del 2030, els llindars màxims de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió (PM10) se situaran en 20 micrograms per metre cúbic (μg/m3), una dada que ara mateix depassen les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. Una de les accions per aconseguir-ho és el desplegament i ampliació de les Zones de Baixes Emissions. Els límits establerts per a d’aquí quatre anys encara no coincidiran amb la recomanació de l’OMS, que és de 10 μg/m3. "Els nous plans de qualitat de l’aire també hauran d’incloure fórmules per rebaixar la quantitat d’ozó, que encara suposa una assignatura pendent", adverteix Miquel Ortega, físic del CSIC i doctor en Ciències Ambientals.